La solitud no volguda és una problemàtica que pateix especialment la gent gran que consisteix en un sentiment d’aïllament i solitud crònic de la societat. A Catalunya, un 22% de les persones grans viuen soles, i fins a 30 milions de persones a Europa se senten aïllades. Segons apunten diversos estudis, l’estrès crònic derivat del sentiment de solitud no volguda té un impacte directe en la salut: seria l’equivalent a fumar-se 15 cigarrets al dia, a ser dependent de l’alcohol, és dues vegades més perjudicial que l’obesitat i augmenta el risc de patir malalties degeneratives.

T’activa, la primera lliga tecnològica 2.0 per millorar la salut de les persones que se senten soles

Davant d’aquesta problemàtica global, són molts els projectes i accions que s’estan impulsant per fer-hi front, ja que és una situació que es pot modificar per millorar la salut de les persones. Entre ells, trobem el projecte T’activa, impulsat pel Consorci Sanitari de Terrassa, soci del Clúster Salit Mental Catalunya.

Finançat amb fons europeus FEDER i en el que hi col·labora l’Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona, T’activa és un concurs d’idees per buscar una solució tecnològica al fenomen de la solitud no volguda, alhora que vol sensibilitzar la població sobre aquesta problemàtica. “Plantegem un projecte transversal, en què s’inclogui l’empresa, la comunitat, les universitats i els agents de salut”, explica Maite Garolera, la directora de la Unitat Clínica d’Investigació del Cervell i la Cognició del Consorci Sanitari de Terrassa, que està al capdavant del projecte T’activa. Garolera recalca que la inclusió de tots aquests agents en el projecte “permet que entenguem la salut com quelcom global i que treballem des de tots els àmbits per modificar aspectes socials i de l’entorn que puguin repercutir sobre la salut”.

A la Lliga de T’activa participen 21 equips formats per tres o quatre persones. Cada equip donarà forma durant el mes d’octubre a la seva idea amb l’ajuda de diferents especialistes del món de l’empresa, la salut, la tecnologia o el disseny. Entre tots els projectes, quatre passaran a la final i optaran a tres premis, un d’ells consistent en què el Consorci Sanitari de Terrassa realitzi un testatge i un primer desenvolupament del projecte. Els projectes han de treballar en propostes sobre tres eixos per millorar la vida de les persones que estan o se senten soles: habitatge, mobilitat o accessibilitat i comunicació. “Hi ha molt recorregut per inventar i per pensar. Tenim il·lusió de què surtin projectes atractius i que T’activa sigui un banc d’idees”, explica la investigadora.

Esport3: dinamització social contra l’aïllament

A més del projecte T’activa, hi ha d’altres projectes, entitats i empreses que treballen a Catalunya per combatre la solitud no volguda, especialment amb la gent gran. És el cas d’Esport 3, organització sòcia del Clúster Salut Mental de Catalunya. Esport3 va començar treballant només programes d’activitat física per a gent gran i actualment, a més d’això, també ofereixen altres serveis enfocats a aquest col·lectiu, com la gestió de casals de gent gran i programes d’activitats formatives, de lleure, emocionals o artístiques. “La vessant comunitària és essencial per combatre els casos d’aïllament, no només s’ha de fer una intervenció des de l’administració pública sinó que cal comptar amb associacions i ciutadania entre d’altres” apunta Mayte Lluch, Catedràtica d’Infermeria Psicosocial i Salut Mental a la UB i membre d’Esport3.

Lluch creu que entitats com Esport3 poden fer una feina de detecció de les situacions en què s’inicia un procés d’aïllament. “L’envelliment és una etapa en què es viuen moltes pèrdues. Pèrdues de familiars, econòmiques, pèrdua de mobilitat o deteriorament de l’estat físic per alguna caiguda, per exemple… Tot això són factors que poden fer caure a una persona en una situació d’aïllament i solitud si no es detecten i es treballen a temps”, apunta.

Projectes com T’activa o els programes que desenvolupa Esport3 remarquen que cal posar el focus en la solitud no volguda, abordant-la des de l’àmbit sanitari i social, i alhora conscienciar a la societat i a les administracions públiques de què calen estratègies conjuntes per trobar-hi solució.