La integració d’informació de salut a les residències públiques de Catalunya millorarà l’atenció de persones grans i amb discapacitat


Foto 2

La Generalitat informa que a partir d’ara, els professionals sanitaris de les residències assistides per a gent gran i per a persones amb discapacitat de gestió pròpia de la Generalitat de Catalunya podran accedir des d’aquests centres a l’Estació clínica d’atenció primària (eCap), l’aplicació informàtica que utilitzen els professionals dels Equips d’Atenció Primària (EAP) quan atenen els seus pacients.

Els canvis socioculturals, demogràfics i econòmics han modificat el perfil de persones grans que viuen en centres residencials, que presenten un major grau de dependència i un perfil clínic més complex respecte les que viuen al seu domicili. En aquest context, cal oferir-los una atenció integral i integrada, abordar les seves necessitats i demandes sanitàries i socials. Fer-ho, però, planteja un nou paradigma d’atenció sanitària que requereix prioritzar la proximitat dels professionals per garantir el contínuum assistencial en l’atenció sanitària a les residències, tot seguint les estratègies definides conjuntament per ambdós departaments.

Una de les mesures rellevants per a fer-ho possible és fomentar la integració i/o interoperabilitat dels sistemes d’informació, de manera que els professionals sanitaris de les residències adquireixin noves competències. I una d’aquestes serà accedir i utilitzar aquesta eina informàtica que facilita la gestió de les dades clíniques del pacient, que dona suport a la presa de decisions clíniques amb un alt nivell de seguretat i qualitat assistencial, i que aporta informació als professionals sobre els resultats de la seva activitat.

Així ho han acordat els departaments de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies mitjançant la signatura d’un conveni, el contingut del qual han detallat el secretari general en funcions del Departament de Salut i director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, i el Secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies.

Una eina accessible a tots els professionals

En concret, mitjançant aquest acord, els professionals sanitaris de l’EAP corresponent al territori al que pertany la residència podran fer ús de l’eCap a les dependències de la residència, per tal que la informació i la història clínica dels residents estigui adequadament registrada i emplenada.

Per la seva banda, tant el professional mèdic com d’infermeria de la residència podran usar l’aplicatiu per millorar l’atenció als seus usuaris, assimilant les seves funcions a les mateixes que els professionals mèdics i d’infermeria de l’EAP. A tall d’exemple, podran consultar la història clínica dels residents, introduir dades sobre el diagnòstic que siguin rellevants per a facilitar l’atenció per part dels especialistes, atendre urgències al propi centre o possibles derivacions a urgències, demanar analítiques al CAP i consultar els resultats, demanar visites a especialistes o anotar i prescriure la medicació que necessiten els usuaris.

Per últim, aquest accés es realitzarà en un entorn segur i amb garanties de respecte a la privacitat dels residents i la confidencialitat de les dades a les quals es tindrà accés.

Residents més grans, més dependents i més complexes

En l’actualitat el perfil de les persones que viuen en les residències de gestió pròpia de la Direcció General de Protecció Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha anat evolucionant al llarg del temps, tendint a ser persones d’edat cada cop més avançada (85,1 anys de mitjana al 2015), amb un elevat grau de dependència i amb un perfil clínic complex.

En aquest sentit, ha crescut significativament en els darrers anys el número persones amb demència (el 41,5% al 2015), amb insuficiència cardíaca (25,4%), amb diabetis mellitus (30,4%), amb antecedent d’accident vascular cerebral (26,8%) i amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (19,3%). Així, el 97% dels residents necessiten suport en tenir reconegut algun grau: el 49,9% el grau III, el 47,5 el grau II i l’1,7% el grau I.

ba539f6c-f00c-432c-a01b-c51c31c266aa

A Catalunya hi ha 17 residències de titularitat pública i gestió pròpia distribuïdes al llarg del territori: 16 per a gent gran (veure mapa) i una per a persones discapacitades (situada a Can Ruti, a Badalona). Totes tenen una capacitat global de 1.810 places i compten amb 184 professionals, entre personal mèdic i d’infermeria. La primera residència on aquests dies s’ha engegat aquesta iniciativa és la de Feixa Llarga, a l’Hospitalet de Llobregat.

Es calcula que, en cas d’estendre-la en el futur a la resta de residències d’arreu de Catalunya –públiques i privades- abastaria gairebé 1.600 centres amb una capacitat global superior a les 70.600 places.

Foto 4

Foto 4

Ens aquest centres hi viuen persones grans que no tenen un grau d’autonomia suficient per realitzar les activitats de la vida diària, i que necessiten supervisió constant que requereix la substitució de la llar. En el seu conjunt es dediquen a assegurar les necessitats bàsiques de les persones grans, oferint una atenció integral i serveis continuats de caràcter personal, social i sanitari.