“Els pacients adoptats presenten majoritàriament un diagnòstic psicopatològic de més gravetat que els no adoptats”


amalgama-cluster-salut-mental

L’any 1997 es van iniciar majoritàriament les adopcions internacionals a Catalunya, però va ser l’any 1999 quan més se’n varen tramitar. Ara, aquells joves que van començar una nova vida amb una nova família, són majors d’edat.

Des d’Amalgama-7, Atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i les seves famílies; i la Fundació Portal, de suport a nois i noies amb patologia dual i les seves famílies, han volgut dedicar la “IV Jornada de prevenció i d’atenció a adolescents en risc”, amb el títol “L’adopció: factor de protecció o factor de risc?… 18 anys després!”, en els perfils, les característiques i les inquietuds que manifesten els infants que varen ser adoptats i que majoritàriament ara són majors d’edat.

En aquest context, Jordi Royo va presentar l’estudi “Adolescents i joves adoptats i no adoptats amb comportaments de risc, trastorns de conducta o patologia dual: un estudi diagnòstic comparatiu “, el resultat d’una línia d’investigació iniciada per Amalgama-7 l’any 2005 i amb el suport tècnic del Servei d’Estadística de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es tracta d’un estudi retrospectiu en què han participat 1.281 pacients, joves i adolescents, dels quals 169 (13,2%) són adoptats.

RESUM DE DADES I CONCLUSIONS DE L’ESTUDI

Respecte dels familiars dels adolescents atesos

  • L’adopció es més freqüent en pares amb estudis universitaris (p-valor <0,0001).
  • Hi ha més pacients adoptats de procedència privada que entre els no adoptats (p-valor =0,0026).
  • Els pacients adoptats tenen un indicador de risc familiar més elevat (violència filioparental) (p-valor <0,0001).

Respecte dels adolescents atesos

  • Hi ha més pacients residencials entre els adoptats que entre els no adoptats (p-valor <0,0001).
  • Els pacients adoptats tenen un indicador de risc sexual més elevat (comportaments sexuals de risc) (p-valor <0,0001).
  • Els pacients adoptats presenten més anys d’evolució del conflicte motiu de demanda assistencial que els no adoptats (p-valor <0,0001).
  • Els pacients adoptats han realitzat més tractaments anteriors que els no adoptats (p-valor <0,0001).

Algunes conclusions

  • Pràcticament la meitat dels adolescents atesos han estat derivats a Amalgama-7 sense un diagnòstic previ.
  • Dels que arriben amb un diagòstic previ, pràcticament el 60% d’ells ho fan amb un diagnòstic de Trastorn Conductual, essent el TDAH el trastorn més prevalent (36%), diagnòstic que no hem confirmat en un 60,62% dels casos.
  • Si és possible que el TDAH pot estar infradiagnosticat en la població escolar en el seu conjunt, també ho és que pot estar sobrediagnosticat vist des de la perspectiva d’un centre especialitzat en trastorns de conducta.
  • Proporcionalment, hi ha més pacients adoptats atesos en règim residencial que en règim ambulatori.
  • L’indicador de risc “violència filioparental” és més elevat en adolescents adoptats que en no adoptats.
  • 3 de cada 4 adolescents atesos presenten un policonsum de substàncies psicoactives.
  • 3 de cada 4 presenten un trastorn per Patologia dual (76%). Per tant, en la major part dels casos (3 de cada 4), el trastorn conductual és concomitant al policonsum de substàncies psicoactives.

Els blocs diagnòstics d’Alteració del control dels impulsos (Clúster B DSM-5) i Alteració del pensament (Clúster A) és més prevalent en els adolescents adoptats atesos. En conseqüència. Els pacients adoptats presenten majoritàriament un diagnòstic psicopatològic de més gravetat que els no adoptats.