Els experts defensen el treball coordinat i transversal de tots els agents implicats per prevenir el suïcidi


csmc_uvic_1

Per cada suïcidi consumat que es produeix a Catalunya, es comptabilitzen 20 temptatives que cal identificar i atendre per evitar reincidències. Aquesta és una de les dades que s’han posat sobre la taula durant la primera jornada internacional sobre Salut Mental i Innovació Social organitzada per La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que ha reunit prop de 200 professionals dels sectors sanitari i social.

Pere Bonet, president del Clúster Salut Mental Catalunya, va assistir a la trobada per a exposar els reptes estratègics de la institució, i posar de manifest les oportunitats de creixement del cluster. “Som un clúster de promoció econòmica que treballem en l’àmbit de la salut mental i les neurociències. El nostre ecosistema està format per Administracions Públiques i àmbits sociocomunitaris, empreses de la indústria complementaria, hospitals, clíniques i proveïdors de serveis, centres de recerca, formació i universitats, i empreses de la indústria farmacèutica”. Bonet també va destacar els projectes en els quals el Clúster hi està participant. “Actualment tenim nous reptes sobre la taula. En col·laboració amb el Clúster de Nutrició, estem treballant amb l’objectiu de posar en valor quin paper juga la nutrició en relació a la salut mental i definir les necessitats concretes de les persones amb trastorns mentals. Aquest projecte interclúster, que està en fase de desenvolupament, inclou a tots els agents implicats en la cadena”, ha explicat. I ha afegit que “en la mateixa línia, treballem amb el Clúster Biomassa de Catalunya en un projecte interclúster que busca la integració laboral de les persones que pateixen malalties mentals i dels col·lectius en risc d’exclusió social”.

La primera Jornada Internacional Salut Mental i Innovació Social és una iniciativa de les quatre institucions membres del grup de recerca SaMIS (Salut Mental i Innovació Social): la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la Fundació Althaia, el Consorci Hospitalari de Vic i Osonament, i neix amb la voluntat d’abordar la problemàtica del suïcidi i les claus de la seva prevenció. Els ponents participants de la jornada han aportat dades sobre els índexs de suïcidi tant a Catalunya, com a l’Estat espanyol i a d’altres països, així com xifres a nivell internacional. A Catalunya, el 2016 se’n van registrar 510 casos, xifra que converteix el suïcidi en la primera causa de mortalitat externa, per davant dels accidents de trànsit. Segons Cristina Molina, directora del Pla director de salut mental i addiccions de la Direcció General de Planificació en Salut de la Generalitat de Catalunya, aquests casos “són només la punta de l’iceberg, ja que per cada mort es produeixen vint temptatives”. Molina ha detallat les accions que es duen a terme per fer prevenció del suïcidi, entre les quals el  Codi Risc Suïcidi, que defineix el circuït a seguir davant una temptativa, i que el primer any de funcionament va identificar 6.388 casos.

Visió holística i transversal
A la jornada d’ahir s’han compartit casos de bones pràctiques en matèria de prevenció i s’han definit algunes de les línies de treball més viables per atendre i minimitzar els casos que es produeixen. “Ens trobem davant d’un canvi de paradigma vers un model preventiu, recuperatiu i participatiu que és irreversible”, ha dit Molina, segons la qual el “treball col·laboratiu dels serveis de salut, educatius, socials, de justícia i de treball” és clau.

La majoria dels professionals i investigadors que han intervingut a la jornada han coincidit en aquesta necessitat d’afrontar el suïcidi com “un problema de salut pública que requereix una visió holística i transversal”, així com “una resposta integral”, en paraules de Jordi Villà, vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC. Per a Villà, que ha presidit l’acte inaugural, això és precisament el que pretén el grup de recerca SaMIS, que agrupa els àmbits sanitari, social i acadèmic i que ha organitzat la Jornada d’avui.

csmc_uvic_2
45 investigadors i 6 línies de recerca
El seu coordinador, Salvador Simó, ha repassat el procés de formació del grup, que ha definit com “un somni que s’ha materialitzat en 45 investigadors,  6 línies de recerca”, 4 institucions membres i moltes altres d’implicades. Simó ha manifestat la determinació del grup de “crear un coneixement que impacti en la inclusió i el desenvolupament social de les persones” i d’unir l’acadèmia amb la inclusió i la participació en salut i social”.

En aquest sentit, el vicepresident primer del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez, ha celebrat que un dels objectius del SaMIS sigui fer recerca en l’àmbit social, i ha demanat als investigadors que facin “una recerca rigorosa, amb mètode i amb honestedat, que primi la qualitat per sobre de la quantitat”.

La sessió de la tarda s’ha dedicat a exposar sis línies de recerca del grup SaMIS: recovery i innovació social, salut social i salut comunitària, prevenció del suïcidi, trastorn mental greu, neurociències i neurodesenvolupament i avaluacions i intervencions psicològiques en salut mental.

Ponents de renom
Entre els ponents que han assistit a la jornada destaquen el doctor Wolfgang Rutz, professor de Psiquiatria Social de la Coburg University (Alemanya), que ha definit el suïcidi com “l’indicador més significatiu de la salut mental d’una societat” i ha reivindicat la necessitat de ser més eficaços en la implantació d’instituts de salut mental i pública. Per Rutz, “l’abordatge del suïcidi s’ha de fer de forma conjunta des de l’òptica humana i científica” i, en aquest sentit, “la societat ha de ser prou tolerant per permetre a cada persona trobar el sentit de la seva existència”.

La doctora Ellenor Mittendorfer, professora de Neurociències del Karolinska Institutet (Suècia), ha presentat dos estudis realitzats al seu país sobre suïcidi i persones immigrades i exiliades de fora d’Europa. Els resultats conclouen que “les ràtios de suïcidi són fins i tot més baixes en aquest col·lectiu que entre les persones nadiues”, excepte en el cas de menors no acompanyats, un grup de risc en què la taxa de temptatives és 10 vegades més alta que en els menors suecs, xifra que Mittendorfer vincula a les “experiències traumàtiques que poden haver viscut”. Per això fa una crida a prendre més mesures preventives i a realitzar estudis similars a la resta de països d’Europa.

Mercedes Navío, coordinadora de l’Oficina de Salut Mental de la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid, ha explicat les estratègies que han aplicat en aquest territori per reduir les taxes de suïcidi i que passen, entre d’altres, per “garantir la continuïtat assistencial, fer un diagnòstic correcte del risc i oferir una bona atenció a les persones afectades”. 

En el transcurs de la jornada també s’han desenvolupat altres temes com ara la innovació en salut mental a través d’intervencions comunitàries, i s’ha presentat el Clúster de salut mental de Catalunya, al qual la UVic-UCC s’ha incorporat aquest 2018.