El risc de mala salut mental és més del doble en els professionals de la salut catalans respecte al conjunt de la població, i en el cas dels estudiants de medicina fins i tot es multiplica per sis, arribant a un 43,85% de mitjana entre homes i dones, davant del 7% entorn del que se situa la resta de població, segons dades de la Fundació Galatea i l’Enquesta de Salut de Catalunya (Esca).
El director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo, ha explicat aquest divendres que el risc se situa a prop del 20% en pediatres, odontòlegs, psicòlegs i metges –d’entre 30 i 55 anys, una vegada superat l’estrès de l’estudi i les residències–, ha detallat aquest divendres en roda de premsa de presentació d’un estudi sobre psicòlegs.
El risc de mala salut mental en infermeres és superior, al voltant del 36%, i Calvo ha explicat que es tracta d’estudis realitzats en els col·lectius amb els quals treballa la fundació al llarg dels anys, i que en farmacèutics es va registrar en un 35%, la qual cosa ha vinculat al fet que l’enquesta es va fer el 2015, que coincideix amb problemes de finançament públic.
Situació a Catalunya
Quan ha estat preguntat per l’impacte que ha tingut en els professionals i la població la situació actual a Catalunya, tant la de caire polític com els atemptats terroristes d’agost, Calvo ha explicat que els professionals de la salut són permeables i la “tensió” que es percep els afecta –com va fer la crisi econòmica–.
Ho demostra el fet que s’incrementa cada vegada més la demanda de participar en programes de suport psicològic de la fundació per part de professionals de la salut, i aquesta demanda és cada vegada “més indefinida” i no es concreta en raons laborals com feien anteriorment.
Ha dit que aquesta indefinició porta a deduir que està relacionat amb certa pressió que es viu en tots els àmbits socials, i que es plantegen afegir preguntes sobre la situació actual en els propers estudis –com el qual realitzaran a fisioterapeutes–, i ha afegit que el conseller de Salut destituït, Toni Comín, va afirmar que va pujar la demanda en salut mental després del referèndum.
Salut en psicòlegs
En la roda al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (Copc), Calvo ha presentat l”Estudi sobre salut, estils de vida i condicions de treball dels psicòlegs de Catalunya’, al costat de la sotssecretària del col·legi, Dolors Liria, i la coordinadora de programes de la fundació, Anna Mitjans.
L’estudi recull que el 91% considera que té bona salut física, i que la possibilitat de tenir problemes de salut mental disminueix amb l’edat en aquest col·lectiu, ja que en els menors de 35 anys aquest risc afecta el 27,7% dels professionals, que disminueix en els més grans de 55, amb 13,5%, han explicat Liria.
El 61,6% dels psicòlegs declara patir com a mínim una malaltia crònica –més els homes que les dones, amb un 54,4% i un 47,2% respectivament–, mentre que els trastorns depressius o d’ansietat són superiors en dones (9,3%) que en homes (5,6%), i presenten una prevalença superior en menors de 35 anys (11,1%).
Aquesta prevalença minva amb l’edat –i és del 6,8% en més grans de 55 anys–, a diferència del que passa amb la població general, i Mitjans ha remarcat que aquests problemes de depressió i ansietat es troben “molt per sota” d’altres professionals, com els farmacèutics (21%), les infermeres (18%) i els metges (14%).
El 10% dels professionals de psicologia pren algun tipus de psicofàrmacs. A més, Calvo ha explicat que la possibilitat d’utilitzar aquest tipus de fàrmacs és més alta en col·lectius que els tenen a l’abast i poden recórrer a aquests en cas d’estrès i patiment emocional, com metges, psiquiatres, farmacèutics i anestesistes.
