Digitalització en salut mental: és possible la humanització a través de la pantalla?

Digitalització en salut mental: és possible la humanització a través de la pantalla?

Tot i que els experts assenyalen que el contacte presencial continua sent necessari en tractaments de salut mental, els mètodes digitals han demostrat que és possible garantir una qualitat assistencial i una humanització molt superior al que es podia arribar fa només uns mesos.

Actualitat, Jornades

Comunicació | 4 noviembre, 2020

Compartir:

El confinament i la distància social causada per la covid-19 ha propiciat una reconversió de molts tractaments de salut mental cap al format virtual. Molts professionals han hagut d’utilitzar noves eines per poder seguir oferint assistència personalitzada als seus pacients de manera digital. És possible que la implementació progressiva de la telemedicina, que sembla que ha vingut per quedar-se, pugui assolir la humanització necessària per aquest tipus de tractaments? Quins beneficis pot aportar al pacient aquesta transformació digital de la sanitat i del tractament de problemes de salut mental? Quina part de l’assistència sanitària es pot fer a través de la pantalla i quina no pot prescindir del factor presencial?

Aquestes qüestions es van posar sobre la taula en el webinar “La digitalització en l’assistència en salut mental. Els reptes i oportunitats per humanitzar lús de les TIC”, organitzat per SOM Salud Mental 360 el passat 3 de novembre. La sessió va comptar amb les intervencions de Francesc García Cuyàs, Doctor en cirurgia general i digestiva i adjunt a la Direcció Mèdica de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona; Imma Malé, Infermera amb formació i experiència en tractaments de salut mental i actualment també usuària del sistema de salut mental i Joan Carles March Cerdà, Doctor en medicina i profesor de la Escuela Andaluza de Salud Pública. 

Telemedicina per fer un seguiment proper

El Doctor Garcia Cuyàs va destacar que a l’Hospital Sant Joan de Deú ja estaven desenvolupant eines d’atenció personalitzada, però la pandèmia ha acabat d’impulsar aquesta estratègia. “Teníem a principis d’any un 18% d’atenció no presencial i ara ha augmentat en un 600% per diferents canals. Hem pogut donar resposta al seguiment de malalties i a l’angoixa de la situació de confinament”, explica.

A l’hospital s’han posat en marxa moltes mesures de digitalització davant la situació de pandèmia que han donat bon resultat, gràcies al projecte “Hospital Líquid”: l’atenció telemàtica i les videoconferències a través del portal del pacient o en pacients en hospitalització domiciliària han estat de les més freqüents. “Amb aquestes connexions a través d’uns dispositius iPad amb sensors, qualsevol pacient hospitalitzat a casa estava connectat al nostre equip de professionals i a l’hospital i no quedava aïllat de la seva família”, remarca el doctor, que afegeix que moltes famílies han volgut mantenir aquesta eina “perquè és una porta de contacte amb l’hospital”.

L’Hospital Sant Joan de Deú també ha posat en pràctica altres mètodes de telemedicina sense perdre de vista l’humanitat de la relació pacient-professional. Per exemple, oferien un box personal a famílies amb pacients ingressats per Covid-19 a l’hospital per poder comunicar-se per videoconferència amb el cirurgià o cirurgiana en un entorn de confidencialitat i comoditat, i també amb la persona ingressada. “D’aquesta manera es pot mantenir dins del possible el calor i la proximitat, facilitant que la familia estigui més aliviada i el pacient, més segur en un entorn agressiu com pot ser una UCI”, detalla García Cuyàs.

L’avanç tecnològic ha fet que es provin, en aquest i altres hospitals o centres sanitaris programes d’algoritmes d’intel·ligència artificial diversos, amb objectius diversos: per exemple, per fer diagnosi a partir d’imatges de pacients, per preveure l’ocupació de sales o per generar entorns tecnològics de respostes automàtiques per pacients. “Hem avançat en 5 mesos l’equivalent a 5 anys pel que fa a salut digital. Ara l’important és veure quines d’aquestes mesures seran efímeres i quines han vingut per quedar-se. Cal valorar quin és el canal que el pacient necessita per comunicar-se de manera més còmoda i segura”, conclou el doctor.

Una experiència de primera mà

La Imma Malé coneix bé el sistema sanitari de salut mental perquè hi ha treballat molts anys com a infermera, però des de fa 3 anys, quan li van diagnosticar un trastorn depressiu major, n’és principalment usuària. Malé ha viscut aquesta digitalització de l’atenció sanitària en carn pròpia, que ha fet que les visites amb el psiquiatra les faci ara per telèfon i amb el psicòleg, per videoconferència. “És una eina que ja havia utilitzat pre-Covid19 perquè de vegades, la depressió arrossega un cansament físic i no sempre estàs en les millors condicions per desplaçar-te i amb forces per fer les coses”, puntualitza.

Tot i que Malé, que va tenir una atenció a través de la sanitat privada, està còmoda amb aquest format, sí que enten que, per tractaments relacionats amb la salut mental “el contacte presencial i un entorn íntim i proper pot ser preferible per a molta gent”. També destaca que pot arribar a ser un impediment pels professionals. “El meu psicòleg em va dir que en les visites online es perd detalls importants, com ara la meva expressió facial, com vaig vestida, quin és el meu comportament durant la visita, si li mantinc la mirada o estic més dispersa… Entenc que això pot tallar la dinàmica de la sessió”, afirma.

La infermera destaca que, tot i que el seu cas és positiu, hi ha companys en centres d’atenció primària que s’han sentit desamparats, perquè tot el personal s’ha hagut de bolcar en els casos més greus en el moment àlgid de la pandèmia. Per això, confia en què es desenvolupin eines per establir un contacte més fluid a partir d’ara entre la ciutadania i els professionals de referència a l’atenció primària, inclosos també els de salut mental.

Espais de trobada basats en l’empatia

El Doctor Joan Carles March Cerdà creu que per a què es doni una bona comunicació i una relació humana entre pacients i professionals, ja sigui en l’àmbit digital o no, calen tres elements: empatia, escolta i comprensió. “La necessitat de comunicar-nos en algun moments es converteix en molt important, i ens cal mirar-nos als ulls, no només parlar telèfon. En això els professionals sanitaris han après que la vessant emocional, anímica, el tracte i la manera de relacionar-se per vies telemàtiques (com ara videoconferències o trobades digitals) ha ajudat  a apropar-se en moments en què la única manera era aquesta”, explica March.

El formador de l’Escuela Andaluza de Salud Pública posa com a exemple d’espais de trobada virtuals on es genera aquesta comunicació empàtica alguns debats per Twitter en què pacients i professionals han pogut parlar sobre dolor, salut mental o relació amb el pacient, permetent un intercanvi d’idees en igualtat; així com trobades digitals fetes a la seva escola on els professionals contestaven preguntes  es feien entrevistes a pacients per saber com vivien el confinament.

March destaca que els pacients “necessiten una porta on poder tocar quan els hi faci falta” i que cal passar de la via telefònica a la telemàtica per connectar més amb els pacients i que aquests “no es sentin abandonats”.

En definitiva, tot i que els experts confirmen que el contacte presencial continua sent necessari en tractaments de salut mental, els mètodes digitals han demostrat, tal i com s’apunta en aquest webinar, que és possible garantir una qualitat assistencial i una humanització molt superior al que es podia arribar fa només uns mesos.

Pots recuperar el webinar en vídeo en aquest enllaç.

Compartir:
@COPYRIGHT Clúster Salut Mental Catalunya
Translate »