Autòpsies psicològiques, un recurs per combatre el suïcidi

Autòpsies psicològiques, un recurs per combatre el suïcidi

Generalment, parlar de suïcidi obertament es un risc a causa del silenci que l’envolta i en molts casos, per la por a ser estigmatitzat. No obstant això, parlar i indagar a fons serveix per lluitar contra una xacra mundial que…

Actualitat

Javier Sánchez Pedrera | 18 abril, 2018

Compartir:

Generalment, parlar de suïcidi obertament es un risc a causa del silenci que l’envolta i en molts casos, per la por a ser estigmatitzat. No obstant això, parlar i indagar a fons serveix per lluitar contra una xacra mundial que acaba amb la vida de 800.000 persones a l’any segons la OMS. 1 persona cada 40 segons.

Com a conseqüència, son molts els intents i investigacions que s’estan realitzant amb l’objectiu de conèixer millor aquesta conducta. Una d’aquests projectes, pretén reconstruir les característiques personals, socials i simptomatològiques de persones que s’han suïcidat mitjançant entrevistes exhaustives amb el seu entorn més pròxim. Es tracta de les autòpsies psicològiques, una eina desenvolupada per especialistes de l’equip acadèmic de Processos Psicosocials i Salut de la Facultat de Psicologia de Coahuila, Mèxic.

Per què? Les autòpsies psicològiques es duen a terme amb l’objectiu de produir estratègies preventives i comprendre la realitat i la magnitud que comporta el suïcidi. En segon pla, també serveixen per difondre informació sobre la situació de les famílies que s’enfronten a un fet traumàtic com ho és el suïcidi. En aquest cas, la família juga un paper molt important a l’hora de captar dades rellevants, ja que es tracta d’una font primordial i de vegades, poden actuar com un obstacle degut a la càrrega emotiva. Per això, les autòpsies psicològiques son un recurs que necessita encara de més formació i sensibilitat.

Primers resultats de Autòpsies psicològiques

Les primeres investigacions van tenir lloc a la regió de Saltillo, Mèxic i van revelar que les taxes de suïcidi més elevades corresponien a edats compreses entre 15 i 29 anys. Els problemes socials, la pròpia imatge que construeix l’individu vers la societat o el fet de ser jutjats van resultar alguns dels principals motius per cometre suïcidi. També es important recalcar els problemes familiars com a elements clau d’aquesta investigació. Fets com per exemple, el divorci, les custodies o situacions de feblesa econòmica.

En contra del que generalment es pensa, les autòpsies psicològiques van desmentir la opinió generalitzada que es crea al voltant del éssers més directes de l’individu que no actuen de manera preventiva. Els resultats van revelar que únicament a la meitat dels casos estudiats es van fer comentaris previs que podien ser tractes com a indicis d’una conducta suïcida. Aquesta dada es rellevant en quant al nivell d’estigmatització de les famílies.
Suïcidis a Catalunya

A Catalunya moren més de 500 persones de mitjana per suïcidi a l’any, segons les xifres dels últims 10 anys. A partir de 2008, els casos van augmentar, encara que la responsable del Pla Director de Salut Mental de la Generalitat, Cristina Molina, recordava ara fa quatre anys que no es devia únicament per la crisis.
L’últim any del qual es tenen dades oficials es el 2016, on van morir 510 persones per suïcidi, de les quals el 70% eren homes. Enfront d’aquesta situació, la Conselleria de Salut de la Generalitat va crear el Codi Risc de Suïcidis (CRS) al 2015. Es tracta d’un conjunt protocol·litzat d‘actuacions preventives i assistencials amb l’objectiu no només de disminuir la mortalitat, sinó per prevenir i augmentar la supervivència de la població atesa per conducta suïcida.

Compartir:
@COPYRIGHT Clúster Salut Mental Catalunya
Translate »