L’ús d’anti-psicòtics en infants i adolescents pot provocar obesitat i diabetis


belly-black-and-white-black-and-white-42069

Una investigació realitzada entre els anys 2006 i 2010 a la ciutat nord americana de St. Louis, va concloure que l’ús d’anti-psicòtics en infants i adolescents està relacionat amb l’obesitat i la resistència a la insulina, es a dir, a la diabetis. L’estudi va analitzar a 144 participants amb un o més comportaments psicòtics agressius

Una investigació realitzada entre els anys 2006 i 2010 a la ciutat nord americana de St. Louis, va concloure que l’ús d’anti-psicòtics en infants i adolescents està relacionat amb l’obesitat i la resistència a la insulina, es a dir, a la diabetis. L’estudi va analitzar a 144 participants amb un o més comportaments psicòtics agressius diagnosticats clínicament, que van ser tractats durant dotze setmanes amb tres tipus diferents d’anti-psicòtics: Aripiprazole, Olanzapine i Risperidone.

L’equip de recerca encapçalat per Nicol GE, va dur a terme l’experiment a la ciutat nord americana de St. Louis, a l’estat de Missouri. Inicialment es van escollir 390 participants, dels quals van acabar formant part de la investigació 144, després de excloure als restants segons els protocols i condicions de l’estudi. Els participants (68% nois i 32% noies) amb edats compreses entre els 6 i 18 anys van ser diagnosticats clínicament amb un o més comportament psicòtics agressius i se’ls va realitzar un estudi mèdic previ per recavar dades com els signes vitals, proves de laboratori clínic anteriors, electrocardiogrames, i sobretot, mesures del metabolisme dels lípids, proves de glucèmia i resistència a la insulina.

L’objectiu d’aquesta investigació era aprofundir en els efectes adversos dels tractaments anti-psicòtics en infants i adolescents. Partint d’aquesta qüestió, l’equip de Nicol GE, va administrar durant dotze setmanes els tres tipus de tractament més comuns que s’apliquen per aquest tipus de malaltia, es a dir, l’Aripiprazole, l’Olanzapine i el Risperidone.

RESULTATS

Els resultats van confirmar la hipòtesi dels investigadors. La grassa abdominal dels participants va augmentar en tots tres casos, fent menció especial en l’Olanzapine, que va experimentar un increment més important. [1.18% Risperidone, 4.12% Olanzapine i 1.66% Aripiprazole]. Si ens enfoquem en la grassa subcutània, les dades són més significatives. [18.7% Risperidone, 34.27% Olanzapine, i 15.84% Aripiprazole].

D’altra banda, els participants també van desenvolupar resistència a la insulina, provocant així una situació de vulnerabilitat enfront la diabetis.

CONCLUSIONS

Els autors d’aquest estudi van concloure confirmant les seves sospites inicials i posant l’atenció sobre la gestió dels tractament i reforçant la importància de la farmacogenètica. Segons ells, es poden reduir significativament els efectes adversos dels tractaments, que de vegades poden ser extremadament perillosos, tenint en compte els aspectes genètics dels pacients i la seva interacció amb la medicació.