Adolescents, famílies i covid-19: com fer front a la tempesta perfecta

Adolescents, famílies i covid-19: com fer front a la tempesta perfecta

Com ha afectat el confinament a la relació entre els i les adolescents i els seus pares i mares? Quines eines tenen les famílies per enfrontar-se a problemes de convivència en un segon confinament? Assistim a la jornada tècnica organitzada per Amalgama7 i Fundació Portal per analitzar i reflexionar sobre les seqüeles de la pandèmia en els i les adolescents i les seves famílies.

Actualitat, Jornades, Socis

Comunicació | 5 diciembre, 2020

Compartir:

Més del 50% de les famílies que conviuen amb adolescents d’entre 14 i 18 anys han tingut experiències negatives durant el primer confinament i, a més, la violència filoparental s’ha disparat i ha deixat seqüeles a les famílies. És una de les dades alarmants que recull un estudi sobre el comportaments d’adolescents i famílies abans, durant i després del primer confinament del març. L’estudi ha estat realitzat per Amalgama7, entitat especialitzada en l’atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i famílies i membre del Clúster de Salut Mental de Catalunya, i la Fundació Portal, una entitat social sense ànim de lucre dedicada a l’atenció d’adolescents afectats i afectades per la patologia dual.

Una anàlisi transversal

L’estudi es basa en dades obtingudes a partir d’entrevistes a 1.500 pares i mares d’adolescents de tota Espanya i analitza diferents conductes dels i les adolescents abans, durant i després del primer confinament. L’aïllament a l’habitació i la manca de comunicació, l’incompliment de les tasques escolars o domèstiques, les males contestacions, insults o agressions a mares i pares, l’alteració dels hàbits alimentaris o el consum d’alcohol, tabac i cànnabis són els indicadors que s’han analitzat per detectar els problemes de convivència i d’agreujament de la salut mental en les famílies.

Amb l’objectiu de presentar i analitzar els resultats d’aquest estudi, Amalgama7 i Fundació Portal van organitzar la VII Jornada Tècnica d’Atenció a Adolescents en Risc, un debat transversal amb la presència de professionals especialistes en àmbits tan diversos com el psicològic, psiquiàtric, farmacèutic, educatiu, comunitari o policial. “Aquesta jornada ens ha de servir per poder interpretar les causes de les conductes i conflictes detectats durant el primer confinament i també per intentar donar eines i idees per veure quines decisions es podrien prendre per afrontar un possible segon confinament en millors condicions”, explica Jordi Royo, Director clínic d’Amalgama7 i conductor de l’acte.

Expressió del malestar emocional

Una de les conductes detectades a l’estudi que es van comentar a la jornada va ser l’augment del mal comportament dels i les adolescents. Les mares i pares entrevistats reconeixen que les males contestacions dels seus fills i filles van créixer durant el confinament, passant d’un 30,1% de casos al 58,3%, una tendència que s’ha consolidat en els mesos posteriors (53%). També els insults van passar d’un 3,8% dels casos abans de la Covid-19 a l’11,9% durant el confinament i el 9,7% a partir del maig.

“Hem vist que en adolescents de 17 a 19 anys els comportaments són més greus que en nois i noies entre 14 i 16. Per tant, hem d’aconseguir reconduir aquestes actituds a temps, per evitar que es desenvolupi algun transtorn de conducta o patologia dual”, apunta Maria Àngels Feliu Zapata, Coordinadora d’Escoles Terapèutiques d’Amalgama7, que creu que per fer-ho “és imprescindible comptar amb dispositius assistencials especialitzats més enllà de sanitari, en atenció acadèmica, social i familiar”.

El Doctor Ramon Martí Montraveta, director de l’àrea mèdica i psiquiàtrica d’Amalgama7, explica que “s’han d’entendre els trastorns de conducta com una expressió del malestar emocional, que s’expressa a través de la conducta”. Martí afegeix que “quan es tracta d’adolescents, tota la tensió emocional derivada de la Covid-19 pot derivar en irritabilitat, impulsivitat i conductes negatives”.

Estratègies de salut mental… i física

Dani Roca i Sánchez, Regional Market Access Manager de la farmacèutica Otsuka, membre del Clúster de Salut Mental de Catalunya, apunta que la indústria farmacèutica, a més de treballar en l’àmbit molecular i amb vacunes pot contribuir a la millora de la salut mental de la població jove.

“Hem de fer estratègies terapèutiques que combinin maneres de tractar els usuaris amb problemes greus de salut mental. A vegades combinar teràpies relacionades, per exemple amb l’esport, amb una medicació adequada pot ser una bona estratègia” apunta Roca, que posa com a exemple el programa 4MentalFit, un programa d’exercicis obert a Youtube per cuidar la salut física i mental.

La importància de l’escola

Perdre el vincle amb l’escola durant el confinament també va tenir un impacte en els i les adolescents, segons l’estudi d’Amalgama7 i Fundació Portal. “Hem fet un esforç per adaptar els centres i els sistemes d’avaluació a la situació de la covid-19, i estem donant respostes a l’alumnat que no pot venir al centre perquè és vulnerable o perquè té contacte amb persones vulnerables”, explica Gemma García Calatayud, cap d’Inspecció de la subdirecció General d’Inspecció d’Educació de la Generalitat de Catalunya. “Facilitem la connexió online a les classes, o a plataformes educatives o portem material als domiclis que ho necessitin. Hem de reconèixer l’enorme tasca del personal docent en tot això”, afegeix.

Àurea Autet i Puig, vicepresidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil, apunta que “els infants han estat els més olvidats durant la pandèmia, ja que s’han quedat sense anar a l’escola, que és el seu principal espai de socialització i on aprenen a relacionar-se. “Això ens portarà una onada de quadres d’ansietat i depressius i problemes de salut mental, també en adolescents”, conclou,

Buscar ajuda

Davant d’un segon confinament, l’estudi apunta que un 45% de pares i mares entrevistades no sabrien on demanar ajuda en cas de problemes de convivència familiar o violència filoparental. “Hi ha pocs recursos públics especialitzats. Les administracions haurien de generar-los o concertar aquests serveis gràcies a la col·laboració público-privada, amb l’ajuda d’empreses i entitats del tercer sector expertes en aquesta qüestió” apunta Judit Carreras, coordinadora de presidència de la Fundació Portal.

Montserrat Escudé Serra, Cap de l’Àrea tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana de Mossos d’Esquadra, va recordar que “el maltractament psisològic i la violència intrafamiliar està recollida al codi penal i es pot denunciar”. Escudé va alertar també de la importància de “la corresponsabilitat del veïnat per detectar casos de violència quan els radars tradicionals de detecció com escoles o casals no funcionen, com va passar durant el confinament”.

Repte relacional

Davant d’aquesta crisi sanitària i social, tenir cura de les relacions familiars esdevé fonamental. “Tenim per davant un repte relacional. Cal molta comprensió entre adolescents i pares i mares per poder entendre’s”, apunta Antoni Calvo, Director del Programa de Protección Social del Colegio de Médicos de Barcelona i de la Fundació Galatea. “Si prenc la decisió de cuidar la relació amb les meves filles i fills i estableixo mètodes per fer-ho, tinc més possibilitats de que la cosa funcioni. I cuidar dels altres té molt a veure també amb cuidar-se un mateix”, puntualitza.

Debat complet de la VII Jornada Tècnica d’Atenció a Adolescents en Risc:

Compartir:
@COPYRIGHT Clúster Salut Mental Catalunya
Translate »